La redundància de megapíxels a la fotografia es refereix a la idea que no tots els megapíxels contribueixen per igual a la qualitat de la imatge percebuda. L'ull humà té una certa capacitat de resolució, que s'estima que és d'uns 12 píxels per mil·límetre a una distància de visió còmoda.
Quan les càmeres tenen un nombre de megapíxels molt elevat, com ara 20, 30 o fins i tot 100 megapíxels, els píxels addicionals de vegades poden superar la resolució que l'ull humà pot discernir, especialment quan es veuen imatges a mides o distàncies típiques. Això pot comportar rendiments decreixents en termes de detall i claredat; més enllà d'un punt determinat, augmentar els megapíxels no millora significativament l'experiència de visualització.
A més, factors com la qualitat de la lent, el rendiment del sensor i el processament d'imatges tenen un paper crucial en la qualitat general de la imatge. Així, si bé els recomptes de megapíxels més elevats poden ser beneficiosos en contextos específics (com ara impressions grans o retallades), també poden crear redundància on els píxels addicionals no es tradueixen en una millora notable del detall visual per a la majoria del la gent.